La guerra del Peloponés (431- 404 a. C) va ser un conflicte militar (dividit en tres fases), que va enfrontar a Atenes i la Lliga de Delos contra Esparta i la Lliga del Peloponés. Aquesta guerra va acabar amb el triomf espartà però també amb l'època d'esplendor de la civilització grega.
En esta conflicte no només s’enfronten dues polis i tots els seus aliats, sinó dues concepcions distintes d’organització a Grècia. Esparta era una polis amb una economia agrària, una política oligàrquica i una cultura i una societat amb gran presència militar. Era la polis dels guerrers i així se’ls educava. Atenes en canvi, era la part oposada, la polis de la cultura i la filosofia: una economia amb gran presència comercial i un gran domini marítim, una política on acabava d’instaurar-se una democràcia regida per una Assemblea Popular, una cultura molt desenvolupada on l’art ocupava un lloc important en la vida dels seus ciutadans (la reconstrucció de l'Acròpolis i ens diners allà invertits van contribuir al malestar d'altres ciutats-estat).
Les causes de l’enfrontament s’allarguen en el temps i estan motivades per una sèrie de resentiments entre estes dues grans potències. El gran poder que està adquirint Atenes després de comandar la victòria contra els perses, les lluites internes en diferents polis (per exemple entre partidaris de l’oligarquia o de la democràcia) fan que espartans i atenencs queden en bàndols oposats de l’enfrontament.
La conseqüència principal és la fi de l’època daurada de l’Atenes de Pericles (líder del partit democràtic) i el final de la seua democràcia. Temps després i des de Macedònia, arribaria la conquesta de Filip II, pare d'Alexandre el Gran.
Per: Toni Doménech
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada