dissabte, 31 de gener del 2009

Provem ara un concurs



Com James i Rosa tenen un complicat punt que redactar vaig a fer una provatura. Tots aquells que puguen ajudar amb algun aspecte a fer una bona relació entre la caiguda de l'imperi romà i la nostra civilització occidental (amb Estats Units al front), tindran una millora en la nota de llatí. En funció de si l'ajuda és gran o xicoteta, la millora en la nota serà gran o xicoteta.


Toni.

Treball voluntari (llatí o història)


Diuen que el treball compartit és menys treball. En la meua recerca de pel·lícules històriques a les que se les pot traure algun profit he trobat alguna coseta. Com no servix de massa que jo les veja i vosaltres no, havia pensat retallar alguns trossos i vore'ls a classe com ja hem anat fent. El problema és que s'utilitza molt temps per a vore les pel·lícules (i treballar-les) i se li trau un profit relatiu. Així que he decidit encetar altre treball (aquest per a la matèria de història o de llatí o fins i tot, si algú s'ho planteja, d'ètica). Aprofite el blog per a penjar en un lloc que tots pugueu consultar, el treball que heu de fer. Passos a seguir:

1. Triar una pel·lícula històrica. Podeu triar qualsevol de la llista que apareix al marge dret o altra que us interesse. Us recomane que trieu una de la matèria que hagem explicat (ja siga en llatí o en història) o qualsevol de la història contemporània (que és el que estudiem a quart). Després hauré de redactar el motiu de la meua elecció en la introducció del treball: 0. Introducció

2. Buscar informació sobre els elements històrics que apareixen a la filmació i sobre el context històric en el qual es desenvolupa. Després ho ficaré en el meu treball: 1. Context historic 2. Base històrica de la pel·lícula 3. Anacronimes o inexactituds amb els esdeveniments històrics. 5. Bibliografia i webgrafia
3. Veure la pel·lícula. Mentre la veieu, preneu anotació dels moments (minuts) en els quals es produeix algun fet significatiu o algun element destacable que hagem estudiat o que siga important en la història. En el treball ho titularíem: 4. Anàlisi per escenes.

Per exemple, en Salvar al Soldado Ryan, jo diria entre el minut 6 i el 23 s'observa part del desembarc de Normandia. Que ja hem explicat en el punt 2, aquest desembarc suposa un dels punts culminants de l'avanç aliat en la segona guerra mundial. Destaca la cruesa de les escenes i la utilització de la càmera al muscle per a fer sentir a l'espectador part integrant dels soldats que desembarquen.

4. Lliurament del treball. El treball contarà per a la matèria d'Història en l'apartat de procediments. Aquest apartat només conta el 20% de la nota, el que significa que és molt més important l'examen que el treball. Ara bé, serveix per a arredonir notes i si dubte entre el notable i l'excel·lent, entre el bé i el notable, o entre el 4'5 i el 5, pot ajudar (si està ben fet), per a que em decidisca pel resultat més alt. També hem de tenir en compte que l'hem d'entregar, com a mínim, una setmana abans de l'avaluació per a que done temps a incloure'l en les notes.

5. El treball. Oblideu-vos de les portades de colors, les lletres a diferents tamanys i elements d'eixe tipus. Anem a fer un treball el més científic possible. Això significa una bibliografia clara, ben ordenada, i un treball realment realitzat per vosaltres (evitar el copiar/pegar ja que això si que restaria nota).

Vinga, ja em pregunteu en classe



divendres, 30 de gener del 2009

0. Índex de Roma




1.
Fonts per al coneixement de Roma

1.1 Les fonts literàries, epigràfiques, numismàtiques i arqueològiques. 400-600 paraules (28-1-09) Silvia

1.2 Els grans historiadors romans (Tito Livio, Juli César, Salustio, i Tàcit) (27-1-09) Lucía


2. Història de Roma

2.1 Els etruscos. (26-1-09) Paula Aaron

2.2 La monarquia romana (s.VIII – 510 a. C.). Llegenda i realitat. (25-1-09) Lucina

2.3 La república romana (510 a. C – 27 a. C.). Institucions i funcionament. (24-1-09) Cristina P.

2.4 L’expansió romana durant la república: Península Itàlica i domini del Mediterrani. (23-1-09) Aitor Mira

2.5 Crisi de la República. (22-1-09) Cristina P. Lucina

2.6 L’imperi Romà (27 a. C – 396 d. C): Principat, alt imperi i baix imperi. 400-600 paraules (21-1-09) Adnan

2.7 La divisió de l’imperi en dos parts: 395 d. C. (20-1-09) Aitor Mira

2.8 La caiguda de l’imperi romà d’Occident sota els regnes germànics. (19-1-09) Juan Carlos

2.9 L’imperi Romà d’Orient o Imperi Bizantí. (18-1-09) Gaspar

2.10 Analogia entre l’imperi Romà i la civilització Occidental actual: És possible una crisi i desaparició semblant? (17-1-09) Rosa James


3. Hispània

3.1 Els pobles preromans a la península ibèrica: Ibers, Tartessos i Indoeuropeus (celtes). (16-1-09) David Cristina B.

3.2 La conquesta i la resistència a la invasió. (15-1-09) Clara Adnancito

3.3 L’organització territorial de l’Hispània Romana (14-1-09) Diego

3.4 Els grans monuments romans a la península ibèrica. (13-1-09) Gaspar Clara

3.5 La invasió germànica de les terres peninsulars. (12-1-09) Paula Diego


4. La societat romana: Mos maiorum, patricis, plebeus, lliberts, esclaus... 400-500 paraules. (11-1-09) Rosa David C.


5. La religió romana.

5.1 Les pràctiques rituals: els sacrificis (10-1-09) Victor

5.2 Els déus romans: divinitats tradicionals (lares, manes i penates) i principals déus romans (9-1-09) Cristina B.

5.3 El cristianisme: Persecució, tolerància i religió oficial. (8-1-09) James Victor


6. La cultura

6.1 La prosa llatina (oratòria, filosofia, historiografia, relats de viatges...) (7-1-09) Maria S. Lucía

6.2 La poesia (épica, elegía, sàtira, teatre...) (6-1-09) Silvia

6.3 L’escultura romana (5-1-09) María

6.4 L’arquitectura i enginyeria romana (ponts, vies...) (4-1-09) Aitor R.


7. El món romà al cinema:

7.1 El “Peplum”. (3-1-09) Juah Carlos

7.2 Espartaco. (2-1-09) Aaron

7.3 Gladiator. (1-1-09) Aitor R.

dimecres, 28 de gener del 2009

1.1 LES FONTS LITERÀRIES, EPIGRÀFIQUES, NUMISMÀTIQUES I ARQUEOLÒGIQUES.




_Per a poder analitzar el coneixement de Roma, hem d'utilitzar estes quatre tipus de fonts:

FONTS LITERÀRIES:
Hi ha unes quantes fonts literàries dividides en lliçons:
1) Els començaments en la història de Roma. Grecs i etruscos. La Itàlia Preromana.
2) Els orígens de Roma. La fundació de roma; el període de Roma; la comunitat romana en els temps de la monarquia.
3) Començaments de la República. Conflicte patrici-plebeu. L'estat patrici-plebeu. La conquista d'Itàlia.
4) Institucions en l'estat patrici-plebeu. a) la nova aristocràcia b) El Senat. c) Les assemblees populars i els comicis curials. Els comicis centuriats. Els comicis tribals. Caràcter de les assemblees populars romanes. d) Les magistratures. Els cònsols. Els pretors. Els censors. Els tribuns de la plebs. Els edils. Els qüestors. e) Càrrecs col•legiats inferiors i dependents; progrés econòmic i cultural: a) Els ciutadans romans; b) Els municipis o comunitats amb dret o sense a vot; c) Les colònies llatines. Els aliats. Els súbdits; l'agricultura, l'artesanat, el comerç, les monedes, l'art militar; d) cultura.
5) Les dos primeres guerres púniques: Roma i Cartago en el s. III a.C.
6) El cridat imperialisme romà: a) La situació d'Orient; b) La segona guerra macedònica; c) L'alliberament de Grècia; d) La guerra d'Antíoc; e) Fi d'Escissió i d'Anníbal; f) La tercera guerra macedònica; g) Submissió de Grècia i macedònia; h) Tercera guerra púnica i destrucció de Cartago; i) Les guerres d'Espanya.
7) Estat i societat en l'època d'expansió.
8) El període dels Gracos: la crisi revolucionària.
9) Mario i el moviment popular del s .II a.C.
10) L'època de Sul•la.
11) L'era de Pompeu. Primer triumvirat.
12) Guerra civil. Monarquia de Cèsar. Fi de la república.





FONTS EPIGRÀFIQUES:
En aquest tipus de fonts epigràfiques provincials de Rhaetia i Noricum, els Iulii resulten ser el grup gentilici de major presència individual en estes províncies. Realitzem una anàlisi onomàstica i social d'esta família basant-se en la documentació epigràfica, assenyalant les característiques dels seus esquemes antroponímics bàsics, així com les seues vies de contribució i integració en les estructures socioeconòmiqes i religioses provincials, establint, el seu paper en el mapa onomàstic i de romanització de la zona.

FONTS NUMISMÀTIQUES:
Les primeres monedes d'intercanvi que van ser utilitzades per l'home, corresponien als productes o materials que tenien a mà i es remunten al 3500, a. C. aproximadament. A Àfrica i Àsia, van usar valves de mol•luscos, en Engrunse Amèrica grans de cacau, en Xina trossos de ferro que després van ser canviats per paper, donat l'excessiu pes, etc., són innumerables els vestigis que l'arqueologia ens ha aportat. Les primeres monedes oficials conegudes, van ser encunyades en Toreig, hui Turquia (Àsia Menor), aproximadament sobre l'any 600 a. C. Encara que el seu ús era anterior, foses en or i plata, portaven estampat el Lleó Real. Es van encunyar posteriorment en Xina, després a Grècia i d'ací a tot el món conegut.

FONTS ARQUEOLÒGIQUES:
El principal descobriment és un sitja o graner.
Per a determinar la seua exclusivitat, els arqueòlegs s'han manejat recentment com a bibliografia un article que tractava de viles romanes publicat en un congrés a Gijón fa poc més d'un any. L'article actualitzava graners del món romà amb les seues respectives descripcions. “Aquest que hem descobert en el jaciment arqueològic no respon a les característiques de cap altre graner trobat fins al moment”, si bé s'han trobat “graners semblants, com per exemple en Cercaviles (Còrdova), que per això interpretem en un primer moment que els conductes d'aire eren drenatges d'aigua, però són sens dubte conduccions d'aire, amb unes ximeneies laterals que permetien el pas de l'aire”.

BIBLIOGRAFÍA:

_es.wikipedia.org/wiki/Dios_griego
_http://descargas.cervantesvirtual.com
_http://www.invenia.es/inveniaextensions:limitaciones_inherentes_fuentes_literarias_consecuencias_guerra_sertoriana_calagurris

Per:
*...Silvia Beneito Vidal...*

dimarts, 27 de gener del 2009

Els grans historiadors romans



La historiografia romana está representada per quatre grans historiadors Juli César, Salustio, Tito Livio i Tàcit que entenien la història com un conjunt de relats d'accions humanes. Es preocupen de contar la historia del seu poble, les seues vivències, els seus assoliments i els seus fracassos i ho fan des de la oratoria i la retorica apresa dels grecs.



Juli César (100 - 44 a.C.) és un personatge destacat en la història romana en molts aspectes (polític, historiador, etc). Va dedicar part de la seua vida a escriure sobre les batalles en les quals va participar, sobre les seues experiències militars i polítiques, utilitzant un estil clar i precís. Ens conta a manera de prosa, costums i tradicions dels pobles amb els quals entra en guerra.. L'obra escrita col·loca a César entre els grans mestres de la llengua llatina. Els seus treballs coneguts inclouen Comentaris sobre les campanyes de la Gàl·lia i Comentaris sobre la guerra civil.

Altre historiador destacable, contemporani va ser Cayo Salustio (86 - 35 d. C). Va participar en la campanya militar de César a Àfrica i va ser nomenat governador de la província d'Àfrica Nova. Se'l considera "mestre d'historiadors" pel seu gran contingut didàctic. Utilitza la oratoria i la retòrica i té una concepció grega de la història. Els seus relats de la cridada Conjuración de Catilina i de la Guerra de Yugurta han arribat fins a nosaltres complets, al costat de fragments dels seu major i més important treball, Historiae, una història de Roma des del 78 a. C. al 67 a. C.

24 anys abans de la mort de Salustio naix a Pàdua, Tito Livio (59 a. C. - 17 d. C.) però va viure gran part de la seua vida a Roma, on se li va asignar el treball de educar al futur emperador Claudio. Es va convertir en l'historiador oficial de l'Imperi d'Augusto. Escriu amb una finalitat patriòtica i utilitza per a l'elaboració de les seues obres diverses fonts, sobretot llegendes laudatorias. Va escriure Ab urbs condita, era una narració en 142 llibres on ens conta la història de Roma des dels seus començaments. (només es conserven 35). Aporta un visió patriòtica i connotacions religioses, amb la finalitat de ressaltar i recordar la grandesa de Roma.

Tota aquesta grandesa romana és enyorada en les obres de Tàcit (54 - 117 d. C.) historiador que va ocupar grans llocs en l'administració romana. Escriu sobre la Roma "que li va tocar viure", amb un govern tirà que conduïa camí a la decadència. Es preocupa de mostrar tant les virtuts com els vicis de Roma amb la finalitat de deixar patents als bons i despreciar la tirania. Consulta fonts tant orals com escrites i narra des de la seua pròpia experiència a allò que pot arribar a conèixer per uns altres. En Tàcit destaca la utilització de documentació oficial. Va escriure Historias i Annales, entre altres.
Per Lucía Leal Palazón.

dilluns, 26 de gener del 2009

2.1. Els etruscos


Els etruscs foren els antics pobladors de la Itàlia preromana.
Mentre a Mesopotàmia i Egipte naixien grans imperis a Italia encara hi havien tribus en l’edat de pedra; el etruscs, que foren descoberts pels fenicis i hel•lènics.
Des de la Toscana prompte s’estengueren per la Campania, per el Lazio; i més tard ocuparen els voltants del riu Po. Mentre anaven desenvolupant grans ciutats, Roma tan sols era una aldea de cabrers.
La seua economia era d’autoabastiment, tenien els seus productes que venien de la mina; però tot va canviar quan aparegué el comerç i aparegueren les classes de comerciants, on el comerç es va estendre per tot el Mediterrani.
Al segle VII aC, el poble etrusc va començar a adoptar l’aspecte de ciutat més que de poble; on Etruria es dividia en dotze ciutats-estats on cada una d’elles era governada per un rei. L’idioma és molt estrany i no està del tot conegut; el que sabem és gràcies als romans; com que varen adoptar l’alfabet grec.
Anaven guanyant poder i territoris, fins que arribaren a establir factories, eren bons negociants i formaren un exercit poderós i una flota marítima molt important. Però per desgràcia el poder anava debilitant-se per l’atac dels grecs, celtes, cartaginesos. Però el colp que els derrotaria definitivament fou Roma cap al 40 aC, els etruscs es van veure perduts quan van veure una Roma molt elevada, va pedre la seua independència i es va convertir en una província de l’imperi romà. Els etruscs van caure en una forma de vida plena de festes, orgies, danses, plaers...tot açò fou un detonant de la seua destrucció juntament amb la causa de que mai havien arribat a ser un imperi unificat.

PAULA YAGÜE MORENO.

. Bibliografia: www.antropos.galeón.com/galeón
http://mgar.net/var/etruscos.htm
www.campodemarte.com/los-etruscos-un-pueblo-
misterioso.htmhttp://es.wikipedia.org/wiki/Civilizaci%C3%B3n_etrusca

diumenge, 25 de gener del 2009

2.2 La monarquia romana (s.VIII – 510 a. C.). Llegenda i realitat




La monarquia romana va ser la primera forma política de govern de la ciutat-estat de Roma. Aquest tipus de govern polític va durar des del 21 d'abril del 753 a. C., fins a 510 a. C.

La llegenda diu que Roma sorgeix a causa de la amamantació de Ròmul i Rem per una lloba. Això condueix a que posteriorment Roma fora governada per set reis catalogats pràcticament tots com a mítics. Aquests són: Ròmul (753 aC-716 aC), Numa Pompilio (715 aC-674 aC), Tulio Hostilio (673 aC-642 aC), Anco Marcio ( 642 aC-617 aC), Tarquino Prisco (616 aC-579 aC), Servio Tulio (578 aC-535 aC) i Tarquini el Soberbi (535 aC-510 aC).

Per altra part està la teoria crítica, que sostenen gran part dels historiadors. Aquesta ens ve a dir que Roma sorgeix a partir del forum romanum (fòrum romà)


Durant aquest període cadascun dels monarques que passava a regnar l'imperi tenia un poder molt elevat. El rei era la persona que tenia dret a interpretar els desitjos dels déus a Roma, per tant controlava i acceptava o prohibia tots els moviments que es donaven al país. Era el cap religiós i mediador dels déus davant del poble. Tenia el poder de controlar el calendari romà, dirigir les cerimònies i designar els càrrecs religiosos. A banda de dirigir la religió, també tenia autoritat suprema militar i judicial. En definitiva el rei tenia un poder pràcticament absolut sobre el domini romà.


Lucina Leal


Extracció: 1 http://es.wikipedia.org/wiki/Monarqu%C3%ADa_romana
2 http://es.wikipedia.org/wiki/Antigua_Roma
3 http://www.portalplanetasedna.com.ar/origen_roma.htm



dissabte, 24 de gener del 2009

2.3 La república romana (510 a. C – 27 a. C.). Institucions i funcionament.



Darrere de l’expulsió de l’últim rei, Tarquini el Superb, a l’any 510 a.C, Roma es constitueix en una República governada per una sèrie de magistrats, escollits anualment pels ciutadans romans, d’entre els notables que formen el Senat.

Amb la desaparició de la monarquia, el poder del Senat es fa més fort. El Senat està constituït per 300 senadors, representants de les famílies més riques, i no tenia funcions específiques. Els seus membres eren anomenats pels magistrats, amb caràcter vitalici (des de finals del segle IV aC. durant cinc anys).

El poder en la República era exercit pels magistrats. El magistrat tenia impérium, es a dir, poder públic. Les magistratures s’exercien durant un any, al final del qual se’ls podia demanar comptes. La més alta magistratura va ser el consolat. Va tenir el comandament polític i militar. En circumstàncies excepcionals podien ser substituïts per un dictador, amb poders plens, durant sis mesos.
També cal destacar que està l’assemblea popular o comitia. En les comitia es votaven lleis y magistrats, i als jutges dels tribunals. Aquest no vol dir que la república fora un regim democràtic, ni tan sols a la manera grega. L’assemblea popular era la que realment feia les lleis.
El dret romà serà una de les contribucions més destacades del legat de Roma a Occident. No obstant això, el Dret que arriba a Roma no es basa en aquest Codi, sinó en les recopilacions de Justiniano, en el segle IV: el Digesto o la Pandectas o compilació de la jurisprudència; el Codi o recopilació de les lleis, o constitucions imperials; les Institucions, que recopilen els principis elementals del Dret; i les Novel·les, que recopilen les lleis promulgades després de publicar les altres tres col·leccions. A més, estan les interpolacions, que són petites reformes o innovacions.
En estes condicions, Roma comença la construcció d’un imperi, conquerint la península itàlica, i entrant en guerra amb Cartago, en Hispània, i amb Grècia en el Pelopones.
Bibliografia:
http://www.hiru.com/es/historia/historia_00800.html
http://www.wikipedia.com

Per Cristina Pérez Vidal

divendres, 23 de gener del 2009

L’expansió romana durant la república: Península Itàlica i domini del Mediterrani










Una vegada que el govern romà expulsà als etruscos, Roma va créixer molt en l'ambit polític com en l'ambit militar, ja que tenia un gran govern i un bon exercit.

Primerament, els romans van conquistar la Magna Grega, esta conquista va ser molt bona per a l'ambet cultural ja que es van adaptar a les cultures romanes. Ací, l'imperi romà ja dominava des del va riure Arno fins a l'estret de Messina.

Després, Roma tenia un gran enfrontament sobre una altra civilització molt forta, Cartago. Esta guerra va ocórrer l'any 264 a.C. en el que els dos lluitaven pel domini de l'illa de Sicília, dominada pels grecs. Finalment és conquistada pels romans. Però els romans volien més, ja que sàvia que el seu enemic estava dèbil, i també van conquistar les illes Còrsega i Sardenya.

Més tard tots els territoris cartaginesos, anaven a poc a poc perdent-se.
La tercera guerra púnica ( Roma Vs Cartago ) , es va fer en els anys 146-149 a.C., que destruir-ne practicament tot el domini Cartaginés. Anteriormen van ocurrir la primera y la segona guerra púnica.

Finalment, Roma ja tènia tot el mediterrani occidental. Des d'Espanya fins a Síria passant per Cartago, Grècia...

Blibliografia:
http://www.escolar.com/avanzado/historia015.htm
http://pdf.rincondelvago.com/imperio-romano_9.html

Hecho por.... Tachan... ( AiTor )


dijous, 22 de gener del 2009

2.5 Crisi de la República.


Al llarg de la República, hi van haver diversos canvis, modificacions, expedicions, que van fer que la Roma de aquell temps tinguera grans reformes, que, donaran lloc a la crisi. Aquesta crisi posarà fi a la República Romana.

Hi va haver un canvi que va ser donat per la expansió de Roma. Va haver una inequació de les estructures polítiques, socials i econòmiques que eren pensades per a una ciutat, i no per a un territori amb eixes dimensions. Conforme anaven ampliant el territori, anaven perseguint la glòria i riquesa, però el poble romà també hi estava d’acord ja que es beneficiaven dels botins dels territoris.
La expansió del territori també hi va tindre coses noves. La ampliació dels negocis, beneficiarà a la gent de negocis, que no podia tindre càrrecs polítics, però que mes tard reclamaran.

Els canvis econòmics van ser els següents. La Roma de eixe temps, es basava en l’agricultura, en el cultiu de la terra. Però es va veure alterat per la aparició de ma d’obra barata, els esclaus. Els diners que de les conquestes que hi havia eren destinats a ampliar les terres, aleshores les propietats més grans van absorbir a les menudes que no podien competir contra ells.
Molts camperols tingueren que vendre les seues terres, i podien fer dues coses o bé immigrar, o ficar-se en el exercit.

En el terreny polític les coses eren diferents. Durant aquest període era habitual donar poders als generals, que menyspreaven les institucions republicanes. Va haver una gran reforma al Senat i als comicis. Va haver una lluita constant per ampliar el poder del Senat contra els comicis i viceversa. La violència es va conventir en el poder polític, per mitjà de bandes armades. Les magistrats l’utilitzaven sense cap límit.
S'indicaven els enemics de la República, els hostes Publici, als que prohibien dels seus drets com a ciutadà romà, li confiscaven tots els seus béns, i tenien inhabilitació política per a ell i tot els seus descendents S'aplicava també la Dannatio memoriae, és a dir, esborrar la seua memòria i prohibir que se li recordara.



Bibliografia:

http://www.historicodigital.com/la-crisis-de-la-republica.html

http://enciclopedia.us.es/index.php/Rep%C3%BAblica_romana_(Antig%C3%BCedad)

Per Cristina Pérez Vidal

2.5 Crisi de la República.


La gran expansió territorial a Roma, va tindre com a conseqüència la crisi política i social de la República.

Un conjunt de factors negatius polítics,econòmics i religiosos es va unir i van fer que Roma entrara en una crisi molt important.
Aquestes són algunes de les causes. Després d'un període de guerres civils (causa fonamental de la crisi), Juli Cèsar va intentar reorganitzar Roma per a establir el país que havia triomfat fins a eixe moment, però després de el seu assassinat evidentment no va poder lluitar per establir els seus nous projectes.
Per una part decau el comerç sobre tot la producció artesanal. Els productes agrícoles són insuficients per a el comerç i la població.
Davant la situació de decadència de les ciutats etrusques, Roma comença a veure’s afectada també per aquella crisi.

En quant als atacs exteriors, Roma s’havia empobrit i per tant cada vegada estava més dèbil davant els atacs de les pobles veïns que lluitaven per recuperar parts de les terres conquistades.

Després de la mort de Juli Cèsar, es va formar un Segon Triunvirato (órgan de govern format per tres persones) amb Octavio, Marco Antonio i Lépido que es van repartir deferents àrees dins de la forma de govern.
Finalment ,la República, que s'havia mantingut des de feia quasi cinc segles, prompte va ser substituïda per un nou sistema polític, l'Imperi va passar a estar governat per Octavi.

Lucina Leal

Extracció: http://www.hiru.com/es/historia/historia_00800.html
http://enciclopedia.us.es/index.php/Rep%C3%BAblica_romana_(Antig%C3%BCedad)

dimarts, 20 de gener del 2009

La divisió de l’imperi en dos parts: 395 d. C.




L'imperi romà es va dividir en dos parts, l'imperi oriental ( Més proxima a orient), i l'imperi occidental( Més aproximada a occident).
A Roma va ser nomenat rei Constantí l'any 324 d.C., fa grans canvis dins de l'imperi romà, un d'ells va ser convertir el catolicisme com religió oficial del regne i l'altra i la mas important és manar a construir una nova Roma, Bizanci o Constantinoble ( actual Istanbul ) este imperi tènia com a llengua oficial el llatí, el cride imperi de Constantinoble ( ja que el s'anomenava Constantino) o imperi bizantí, este imperi dur fins a l'any 1453, ja que va ser conquistada pels turcs.

L'altre imperi, l'imperi d'occident, l'emperador Teodosi decidix dividir l'imperi entre els seus dos fills, Arcadio i Honorio, l'ultime tub el d'occident.
La capital de l'imperi d'occident va ser Roma i Milà successivament. Este imperi tub uns grans problemes, i entre en decadència. Mes tard van ser conquistats pels pobles germànics i pels huns, com capità d'ells "Àtila l'Huno".
Hecho por AiToR MiRa SoLeR

dilluns, 19 de gener del 2009

2.8 La caiguda de l’imperi romà d’Occident sota els regnes germànics

L’imperi romà veia les seues fronteres amenaçades des del segle I, quan Roma era una ciutat sòlida i estable, però no van ser realment afectades fins que els pobles germànics es van mesclar amb els romans al segle II i l’imperi es dividí en dos.

Els pobles germànics, francs i alamanes, van començar a penetrar en territori romà fins al nord d’Àfrica, cosa que va fer que els romans es vegueren amb l’obligació d’enmurallar les ciutats. Fet que va causar que la vida quotidiana en aquests llocs empitjorara.

Però aquestes invasions no es van assentar completament en terra romana. Va rebre una gran importancia la infiltració pacífica dels barbars. Es van establir fent de criats, soldats de l’exercit, escolta personal de l’emperador…

Aquesta situació va fer que els pobles germànics acceptaren la cultura romana, la llengua (el llatí), la moneda i la religió cristiana que més tard adoptaren els romans amb l'Edicte de Tessalònica. Però els bàrbars també li donaren detalls a les costums romanes.

La crisi en l’imperi és molt gran i en el 330 Roma fa de Constantinoble la seua capital.

Els pobles germànics invaeixen Roma perque van tindre un gran creixement de la població, tenin molt adoptada la manera nómada de viurer i, sobretot, la gran presió del hunos.

Tenien una certa superiorita militar sobre Roma i les institucions polítiques romanes no estaven en el seu millor moment, fets que van propiciar l’invasió de l’imperi romà d’Occident.



Per Juan Carlos Bernabeu Mira


http://enciclopedia.us.es/index.php/Imperio_Romano
http://www.portalplanetasedna.com.ar/fin_roma.htm

diumenge, 18 de gener del 2009

2.9. L'imperi Romà d'Orient o Imperi Bizantí


L’any 395 l’emperador Teodosi va morir dividint l’imperi definitivament. El seu fill gran: Honori, va heretar la mitat occidental amb capital a Roma, i el seu altre fill, Arcadi, va rebre la mitat oriental, amb capital a Constantinoble. L’Imperi d’Occident va desaparéixes al 476, però a l’Imperi d’Orient, comença una nova etapa.

El següent emperador va ser Justinià I, i durant el seu regnat, l’Imperi es va expandir. L’emperador va iniciar un programa de reformes i de campanyes militars que van restaurar les fronteras de l’antic Imperi Romà. Durant el regnat d’aquest emperador, Bizanci, capital de l’Imperi, va viure una época d’esplendor cultural, on destaquen grans filòsofs com Joan Filopó, i grans poetes com Nonos de Panòpolis. Al mateix temps es portaren a terme grans obres arquitectòniques, com l’església de Santa Sofía.

El segle VII comença amb una gran crisis, provocada per les conquestes del monarca sassànida Cosroes II, que va arribar a amenaçar l’existència mateixa de l’Imperi. Encara que, l’emperador Heracli va ser capaç de parar els peus als perses derrotant-los totalment l’any 628. Així, a mitjans d’aquest segle les fronteres es van estabilitzar. I a aquesta crisi li va seguir un període d’esplendor.

Després d’això, al segle XI, tornà un període de crisi, amb l’aparició de dos nous enemics, l’Imperi Seljúcida i els regnes cristians d’Europa occidental.
El 1071 va acabar l’hegemonia bizantina a Àsia Menor, a conseqüència de la inesperada derrota en la batalla de Manzikert de l’emperador romà Diògenes davant l’exèrcit d’Alp Aíslan, soldat seljúcida. Tanmateix, l’any 1085, la Primera Croada es convirtiria en un mal de cap per a l’emperador Aleix I Comné. I així, els croats van acavar establin diversos estats independents a Antioquia, Odessa, Trípoli i Jerusalem. Anys després, en la Quarta Croada, els croats tornaren a atacar Constantinoble, i la ciutat va caure el 12 d’abril de 1204.

Finalment, la caiguda de Constantinoble, es va produir després d’un setge de dos mesos dut a terme per Mehmet II, el 29 de maig de 1453. Era la fi de l’Imperi.

L’economia de l’Imperi va ser una de les més avançades en Europa durant molt segles. La principal activitat económica era l’agricultura, i la principal indúdtira era la textil. El comerç va gaudir d’una gran importancia, ja que, per la seua posició geográfica, va ser un intermediari necessari entre Orient i el Mediterrani.

http://www.imperiobizantino.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Bizantino
http://www.laguia2000.com/edad-media/el-imperio-bizantino

Gaspar Rico Sánchez

dissabte, 17 de gener del 2009

2.10 Analogia entre l’imperi Romà i la civilització Occidental actual: És possible una crisi i desaparició semblant?




L’imperi romà va ser creada a l’any 27 a.c amb la imposició de Octavi August després de le guerra civil que hi havia. Aquest imperi va durar fins l’any 476 d.c. després de patir una crisi económica i una guerra civil, entre altres coses.


Els Estats Units d’America es va formar el 4 de juliol de 1776 amb la declaració de la independencia contra el regne britanic.


Encara que aquestes dos grans civilitzacions no semblen que tinguen res en comú, no se situen en la mateixa zona geogràfica, diferencies de la llengua, però s'assemblen en la seua ideología. Els dos es senten obligats a imposar pau i estabilitat en el món, ja siga amb guerres o mitjançant la diplomacia. Però al final es podria dir que van mossegar una mica més del que podien mastegar.


S’asemblen en molts aspectes com puga ser el seu sentiment de “dominar” el món conegut. Roma en la seua epoca va dur a terme un procés de romanització sota un territori, al seu pinacle, de 5,000,000km² mentres que Els Estats units controla un territori de 9,826,630 km². Encara que soles controlaven directament als territoris dins del radi mecionat dal també tenien molta influencia damunt dels altres pa.isos, com Puga ser la expansió colonial de roma o la exportació de productes americanes que provoca un procés de “americanització”.


Aleshores es posible que dos imperis de dos epoques diferents segeuixen el mateix camí, el qual significaria que el America que sempre ha sigut tan fort desapareixeria.


L’actual crisi económic te el seu origen a America, gracies als prèstecs bancaris impagats, el qual ha afectat a tot el món, directament o indirectament. L’antic roma va ser la victima de una greu inflació, gracies a les invasions bàrbars juntament amb que malgastaven els diners que es feien falta per a l'exercit.


L’exercit de l’imperi roma sempre es destacava per la seua superioritat tecnologica, cosa per la qual tambe destaca els estat units, però gracies a uns generals que soles volien la gloria personal i un subestimat frent als pobles germanics, als quals veien com animals. Però la realitat els va arribar de colp quan a l’any 9 d.c tres legions van ser derrotats per un grup reduit de bàrbars. Per a donar-te una idea d’aquest aconteciment et dic que van perdre tres dels deu legions que els quedaven a l’epoca. En l’actualitat es podria comparar amb una mezcla de Pearl Harbour i Les Torres Bessones a la mateixa volta.


Els dos civilitzacions coincideixen en que tenen una visió molt limitada del món, els dos veien el món com a un embrió d’ellos mateixa i no com a éssers differents. Aquesta visió va emportar millores a molts paisos i territoris però amb eixos millores i ha un inconvenient i es que dones poder a altres paisos. I aleshores qualsevol lloc on tens influéncia pot perjudicar-te en algun moment donat. Et pose l’exemple de la guerra freda contra rusia en que els estats units va armar i entrenar musulmans a lluitar contra els rusos però ara ocurreix que eixos musulmans estan en guerra contra els estats units!!

Crec que no seria possible que Amèrica seguisca el mateix camí que Roma perquè hui en dia tenim organitzacions com l’ONU per a ajudar a les nacions, cosa que crec que no faria falta. També vull dir que en la època dels romans era molt més radical i els canvis hui en dia són més suaus i més controlats i llavors perquè una gran civilitzación com l’Americana es desaparega s’hauria de complir unes condicions molt determinades com les que van patir Roma. I encara que es donen estes condicions i la societat Americana desaparega deixaria molt més influència sobre el món, ja siga imposant la democràcia en llocs com Iraq o simplement els McDonald's de sempre.


Bibliografía:

Are we Rome? Murphey, Cullen

http://en.wikipedia.org/wiki/Roman_Empire

http://en.wikipedia.org/wiki/United_States


2.10 Analogia entre l’Imperi Romà i la civilització occidental actual: És possible una desaparició semblant?


Al segle III dc. l’imperi Romà es divideix en dues parts l’Imperi d’Orient (o bizantí) i l’Imperi d’Occident. Aquest últim va desaparèixer en determinades circumstàncies que recorden a la situació actual del món. Però, és possible una desaparició semblant?

Curiosament, la caiguda de l’Imperi Romà comença amb una crisi econòmica a tot l’imperi causada per la gran inflació, les constants guerres i la mala administració dels diners per part dels governants. Crida l’atenció especialment l’opinió de l’historiador Moses Finley que defén que l’acumulació de patrimoni en unes poques mans aristocràtiques van estancar l’economia, impedint el moviment monetari i el creixement econòmic perquè els únics objectius econòmics de les persones amb diners era mantenir la seua posició. Evidentment açò ens recorda a la situació actual del món occidental: una forta crisi sacseja les butxaques de tots els ciutadans i la població amb poder econòmic únicament vol mantenir la seua posició.

Però les similituds no acaben ací. Les conseqüències de la crisi econòmica que patia l’imperi prompte es van fer de notar en l’àmbit polític. Les constants guerres civils van generar un caos militar i una anarquia política. Les fronteres de l’imperi van quedar obertes i els bàrbars les van envair pacíficament, assentar-se allí. A causa de aquest caos militar, l’exèrcit romà, que sempre havia destacat per la seua superioritat militar, començà a veure’s obligat a contractar a pobles bàrbars per a que controlaren les fronteres. Indudablement, els bàrbars van demanar a canvi que els proporcionaren les millors terres i ells les treballarien a condició de que se’ls reconeguera com a ciutadans romans. Clarament algun aspecte ens facilita la comparació amb la immigració actual. Els bàrbars s’assentaren a eixes zones per a treballar en el que els romans no volien, al igual que en l’actualitat on alguns dels immigrants lluiten per a aconseguir la nacionalitat i treballen en faenes que necessiten d’un esforç físic i que els ciutadans del mateix país no volen realitzar.

Si ens informem un poc respecte als pobles bàrbars, podem trobar moltes característiques comuns amb els pobles islàmics actuals. Els germans duien una vida nòmada amb una agricultura i ramaderia prou rudimentàries. Per això l’imperi mai va pensar que aquestos pobles pogueren envair-los, perquè les diferències d’organització política, econòmica i social eren massa grans. No cridaven l’atenció per tenir una cultura molt desenvolupada i per això la van adaptar a la romana, creant una mescla, una barreja de dues cultures totalment diferents. Ara mateix podríem dir que els pobles islàmics estan molt més retardats en quant a tecnologia i cultura respecte al món occidental. Curiosament, els països de l’orient duen uns anys discutint sobre un tema d’important influència en la seua societat: orient o occident? Molts joves volen adaptar la cultura occidental a la seua vida (formes de vestir, pensar, actuar...) i estan en continu debat amb la gent que pensa que s’han de mantenir les costums islàmiques. Per això quan visitem països islàmics podem veure que hi ha una barreja de dues cultures totalment diferents als seus carrers.

El sacseig de Roma per part dels bàrbars va ser el moment en que els ciutadans romans s’hi van adonar que l’imperi no anava a tornar a ser el mateix, que la seua època d’esplendor, bellesa i grandiositat s’havia acabat. Es van sentir ofesos i més tard van caure sota el poder dels germans. Podríem comparar el sacseig i la caiguda de Roma amb un atemptat de la mateixa magnitud o major que el de les torres bessones, un atemptat de que desmoralitzara a tota la societat americana.

Em de tenir en compte que la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident va ser gradual i en certa manera inevitable. Pot ser totes aquestes coincidències únicament siguen això, coincidències, o pot ser no ho siguen.

Rosa Bernabeu Santisteban


Bibliografia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Decadencia_del_Imperio_Romano
http://es.wikipedia.org/wiki/Imperio_Romano_de_Occidente
http://es.wikipedia.org/wiki/Germanos

divendres, 16 de gener del 2009

3.1 Els pobles preromans a la península ibèrica: Ibers, Tartessos i Indoeuropeus



El pobles prerromans són aquells pobles que és trobaben a Espanya abans de l 'invasió de les romans a la penísula ibèrica, hi han tres grans civilizacions preromans que van destacar sobre totes les altres, estes van ser els Tartesos, el celtes i els ibers.
ELS Tartesos
Els Tartesos van ser una civilizacio que es va desenvolupar al sud-oest de la península en el primer mileni aC el Tartesos van ser una civilizacio molt rica, gracies a un comerç molt important que va beneficiar als comerciants rics i als mandataris d'eixa civilizacio. Però tot i aixo a meitat de el primer mileni aquesta civilizacio es va derrombar per problemes interns i per l'accio militar dels cartaginesos.
EL Ibers
Aquesta civilizacio es va establir a la zona mediterrània, i és dividix en diferents pobles i clans com, els turdetans ... que tenien trets comuns. El contacte amb el colonitzadors (els romans) va impulsar el desarrollament cultural. Tenia una agricultura econòmica i ramadera. Tenia petites ciutats en zones estratègiques ys'organitzaben jeràrquicament, és a dir, un rei, nobles, vasalls ... estaven molt dividits per reys que governaven una o dues ciutats.
ELS CELTA
Els celtes es van establir a tota Espanya excepte a la zona sud i a la zona mediterrània. Procedien d'Àsia. La cultura celta és la Tene, i van destacar per l'elaboracio de grans espases, escuts allargats, i sobretot per la construccio de fortificacions en les Cimes de les Muntanyes. Els seus monuments més característics són els dolmens i el menhirs.

BIBLIOGRAFIA:
ris.cnice.mec.es/kairos/mediateca/cartoteca/pagsmapas/prerromanos.html
www.historiasiglo20.org/HE/1b.htm
es.wikipedia.org/wiki/Categoría:Pueblos_prerromanos_de_España
www.celtiberia.net/verrespuesta.asp?idp=5056&pagina=3



DAVID CANO DURÁ

dijous, 15 de gener del 2009

3.2 La conquesta i la resistència a la invasió

Durant la segona guerra púnica (guerra entre Cartago i Roma al any 218a.c.) va començar la conquesta a la península. I dos segles desprès (d'aquesta guerra), Roma es va apoderar d'aquesta



Roma va començar la conquista de la península pel sud de França i nord de la península, la cual estava baix el domini dels cartaginesos amb el emperador Anibal. Al any 194 ac. Roma ja tenia al seu poder l’est de la península. A continuació al any 154 ac. Roma es va apoderar del centre de la península. Finalment al any 133 ac. Roma va acabar l’invasió conquistant l’oest.
Amb aquesta conquesta podem distingir dos moviments: el primer, va ser quan Roma va conquistar el est i el centre peninsular; el segon, quan va invadir el nord.
Una de les causes de la conquesta va ser que tota la cultura de la península va ser practicament desapareguda.

Roma no ho va tindre fàcil per apoderar-se completament d’hispania ja que ella tenia una bona resistència dels pobles del interior, com dels celtibers, lusitans, àsturs, càntabres, etc. Dos segles plens de guerres violentes i cruels foren suficient per apoderar-se de roma.

Hispania es converteix en dos províncies romanes anomenades Hispania Citerior (zona nord i oest d’hispania) Hispania Ulterior (zona sud i est d’hisania) A continuació es va dividir en quatre anomenats Bética, Lusitania, Tarraconense y Cartaginense. Finalment al 409 entraren les primeres colònies barbares.

http://www.historiasiglo20.org/HE/1d.htm
http://www.spain-2.com/historia.html#romanos
http://es.wikipedia.org/wiki/Hispania_romana

per: Clara Burgos Simón

dimecres, 14 de gener del 2009

3.3 L´ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L´HISPÀNIA ROMANA

Els romans quan van conquerir Hispània la van dividir en dos províncies:la Hispània Citerior ( est) i la Hispània Ulterior (sur).

Més tard es va dividir la Hispània Ulterior en altres dos províncies: la Bética ( sur) i la Lusitana (oest). Mentre que la Hispània Citerior es va convertir en Tarraconensis.

També van crear ciutats importants com Barcelona (Barcino),Tarragona (Tarraco) , Sevilla (Hispalis) i Mérida (Emerita Augusta).

Quan va caure l´imperi romà, els Visigods de la Gàlia ocuparen la península. No van ser capaços de mantindre les ideologies romanes. Van fer la seua capital a Barcelona, però, finalment foren expulsats pels musulmans.

Després van ser els musulmans els que van conquerir Hispània. La seua capital va ser Còrdova, el seu regne es dividia en els “regnes de taifes”, també foren expulsats.

Mentres els Visigods ocupaven la península i els Musulmans els expulsaren, els Sueus van regnar el nor-oest i Portugal.

DIEGO LEAL APARICIO

Bibliografía:
http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_organizaci%C3%B3n_territorial_de_Espa%C3%B1a

http://culturitalia.uibk.ac.at/hispanoteca/Landeskunde-Spanien/Autonom%C3%ADas/Temas%20de%20Autonom%C3%ADas/Organizaci%C3%B3n%20territorial%20de%20Espa%C3%B1a.htm

dimarts, 13 de gener del 2009

7.1 El “Peplum”

El peplum és una clase de pel•lícula que representa l'Antiguitat.Se li va posar aquest nom, per una peça de roba, pareguda a una túnica, però sense màneges, que eixia, frequentment, en aquestes pel•lícules.

La primera pel•lícula que va transmetrer aquest gènere, va ser Hèrcules en 1985 i el paper de protagonista el va fer Steve Reeves.

Aquesta nou manera de fer cinema, té unes característiques molt variades.
En la història hi ha un heroi que defensa la població d’un tirà que menosprècia al gent de la ciutat o poble. El heroi, només porta una simple falda i no du armes. Sols es defensa amb la seua força sobrenatural.
No li donen impotància a els fets externs com l’època o la mitologia.

EL peplum va tindre un gran éxit, però la repetició de les histories, paisatges vestuaris, i en resum, tot. Va fer que el peplum desaparegué.
La última pel•lícula es va rodar en 1964, on es van reuinir tots el grans heois peplum. Aunque algns detalls d’aquest génere han durat hasta els nostres dies.

El peplum va desaparèixer, gràcies a spaghetti western que va agafar uns quants elements del anterior gènere com el protagonista que lluitaa contra la injusticia d’un poble dominat per en tirà.


Les sèries de televisió com Hércules, amb els seus viatges per tot el món, i Xena, la princesa guerrera, són una representació de peplum en els nostres dies amb efectes espicials millorats per els ordinadors i una història més moderna.

El director Ridley Scott va tornar a posar de moda en l’any 2000 el peplum gràcies a la pel•lícula Gladiator. És una representació de la caiguda de l’imperi romà amb un gran presupost per a ser una pel•lícula peplum. Es van gravar: Troia de Wolfgang Petersen, Alexandre Magne d'Oliver Stone, i la sèrie Roma. Aquestes pel•lícules són una recopilació de detalls del peplum, però no tenen les característiques de ser pel•lícules de baix presupost, i amb històries no molt difícils com les del peplum.

Per Juan Carlos Bernabeu Mira

http://es.wikipedia.org/wiki/Peplum

http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/2_publico/espb11ca1.php

3.4. Els grans monuments a la Península Ibérica


Hi han molts monuments romans a la península ibérica, però en destaquen uns pocs.
El primer l’aqüeducte de Segovia, construït a la segona mitad del segle I i a principis dels segle II, que transportava l’aigua del riu Fred a la ciutat de Segovia. L’aqüeducte comença proa del Palau de la Granja amb arcs senzills de mig punt que condueixen l’aigua fins una cisterna coneguda amb el nom del Caseró, on s’emmagatzenava l’aigua. I en arribar a la plaça de Díaz Sanz, comencen a formar-se dos monumentals files d’arcs superposats.
L’aqüeducte consta de 728 metres de longitud i de 28 metres i mig d’altura. Consta d’una doble arcaria: la inferior formada per 119 arcs de mig punt i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central del monument.
L’aigua corria per la part superior dels arcs, per mitjà d’un canal, fins la ciutat. La primera obra de reconstruccio la dugueren a terme els Reis Catòlics, quan reedificaren 36 arcs.
En l’actualitat, l’estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica, ha alarmat l’Estat, que ha tengut que protegir-lo mitjançant un minuciós procés de restauració.
Altra construcció destacable és el Teatre de Sagunt.
El teatre responia a la trilogía vitruviana, les regles escrites per Vitruvio que han marcat gran part de l’història de l’arquitectura: Firmitas (fermea), Utilitas (utilitat) i Venustas (bellea). Al igual que els altres teatres romans, està dividit en parts. La scena, que és l’escenari on representen les obres els actors, de 50 metres d’amplària; darrere de la scena, el fondo arquitectònic, que és com el fondo decoratiu actual; la orchestra, reservada a les autoritats, és un espai semicircular d’un diàmetre de més de 15 metres; i la cávea, que és l’espai destinat als assents del públic, d’uns 90 metres de diàmetre.
En la caiguda de l’Imperi Romà deixà de tindre ús, i començà a servir de pedrera.
Altre teatre a destacar és el de Mérida, construit a la ciutat romana d’Emerita Augusta, actual Mérida, als anys 15 i 16 a.C. El teatre ha sofrit varies remodelacions, la més important, a finals del segle I, a l’época de l’emperador Trajà, quan es va alçar l’actual façana, i un altra a l’época de Constante, entre els anys 330 i 340, introduint nous elements arquitectònics-decoratius, i construint una calçada que envolta el monument. Després, el teatre es cobrí de terra, quedant només visible la zona superior de la graderia (summa cavea).

http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_Romano_de_M%C3%A9rida
http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_Romano_de_Sagunto
http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/roma/sagunto_teatro.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Acueducto_de_Segovia
http://traianus.rediris.es/textos/segovia.htm


Gaspar Rico Sánchez

3.4 Monuments romans a Espanya

A la península ibérica hi ha molts monuments romans per causa de la romanització al segle III ac. Com teatres, amfiteatres , arcs del triomf, etc. En els quals podem distingir tres més importants o mes famosos, com el aqüeducte de Segovia, el teatre de Sagunt i el amfiteatre de Mérida.



El aqüeducte de Segovia és el monument millor conservat i més significatiu dels que van deixar els romans a la península ibèrica. Aquest aqüeducte agafa les aigües del manantial de la “Fuenfría” situat a 17 km de la ciutat i les porta cap a Segovia, costa de 167 arcs.
Va haver una reconstrucció del aqüeducte i va ser en l’època del reis catòlics van retocar 36 arcs amb molta atenció de no empitjorar l’obra original.



El teatre de Sagunt és un dels l’únics teatres conservats a Espanya dels onze que es coneixen. Els cartaginesos li posaren el nom de Saguntum al poble que en l'actualitat s'anomena Sagunt, i es van començar a planificar edificis romans.
Aquest teatre té un diàmetre de 90 m. I consta de tres parts: La cavea, posseeix un pòrtic i te capacitat per a 10.000 espectadors; les grades estan esculpides en roca caliza, i disposa de 6 grades; L’orchestra posseeix 7 m de diàmetre i disposa de tres grades , destinades als personatges distingits amb la ciutat; L’escanea original ja no existix ja que amb el pas del temps han tingut de reformar-la




L’amfiteatre de Mérida va ser costruït per una col-lonia romana per als soldats jubilats. Estava destinat per a les lluites dels gladiadors contra les feres.
Poseix una forma elíptica i una “fossa bestiaria” per a guardar les besties.
Les seues grades tenien una capacitat per a 15000 persones




http://www.hiru.com/es/historia/historia_01000.html
http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9rida_(Espa%C3%B1a)#Legado_romano
http://es.wikipedia.org/wiki/Acueducto_de_Segovia
http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/roma/sagunto_teatro.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_Romano_de_Sagunto
http://es.wikipedia.org/wiki/Anfiteatro_de_M%C3%A9rida

per: Clara Burgos Simón

dilluns, 12 de gener del 2009

3.5 La invasió germànica de les terres peninsulars


De vegades molts pobles germànics feien pactes amb Roma per a poder instal•lar-se a un territori a canvi de protecció militar, economia…
En el 409, el sueus, vandals i alans van arribar fins la península ibèrica. Més tard l’emperador d’occident va fer altre pacte amb els visigots per a que els expulsara. Ho van aconseguir i Roma a canvi de la recuperació del control de Hispania, els va donar les terres de Galia, que més tard serien expulsats pels francs i s’establirien de nou a Hispania, concretament a Toledo, ciutat on controlaren l’administració del regne r
Però els visigots no arrivaren a controlar tota la península, sols la zona de la Meseta.
La segona invasió fou a l’any 415, on els visigots s’establiren definitivament a Espanya
Toledo va tenir gran plenitud al segle VI, quan Leovigildo va conquerir el regne sueu, que estava a Galicia, quedant la Península pràcticament unificada, menys els territoris baix el poder bizantí. El seu fill va convertir la península al catolicisme. El rei Suintila va conquerir de Cadis a València .
A més de tot el que van aconseguir els reis, fou molt important el procés d’aculturació entre els pobles germànics i els hispanoromans, com també la unificació religiosa.
Totes aquestes invasions acabaren amb els sistemes organitzatius que Hispania havia mantingut però van mantenir l’organització eclesiàstica.
També gràcies a la caiguda de l’Imperi Romà i la creació de Al-Andalus, ens a arribat una cultura molt rica.

Paula Yagüe Moreno

Bibliografia:
http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,373,m,1915&r=ReP-24774-DETALLE_REPORTAJESPADREs
http://www.laguia2000.com/espana/los-visigodos-en-la-peninsula-iberica
http://www.tarraconensis.com/roma%20antigua/caidaroma.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Invasiones_germ%C3%A1nicas_en_la_Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A9rica

3.5 L´INVASIÓ GERMÀNICA DE LES TERRES PENINSULARS

Els pobles germànics van invair Hispània al segle V d.C. gràcies a la decadéncia de l´imperi romà.
Els Sueus s´establiren a Gallaecia, els Alans a Lusitània i Cartaginensis i els Vàndals a Bética.

Roma va demanar ajuda als Visigods i aquestos aconseguiren l´hegemonía de Hispània ja que van vençer als Vàndals i Alans.
Els Sueus van resistir al Nord-Oest.

Amb la caiguda de l´imperi romà, els Visigods es consolidaren en un únic imperi. Més tard els Visigods perderen territoris de Gàlia sota els Francs i emigraren cap a Hispània, on van fundar la seua capital a Toledo.

Mantenien Hispània dividida en províncies:Gallaecia (capital Braccara), Lusitània (capital Emérita Augusta), Bética (capital Híspalis), Tarraconensis (capital Tarraco), Cartaginensis (capital Carthago Nova) i Septimania (capital Narbona).

Finalment foren vençuts pels Musulmans i el Islam.

DIEGO LEAL APARICIO

Bibliografía:

http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,373,m,1915&r=ReP-24774-DETALLE_REPORTAJES

diumenge, 11 de gener del 2009

4. Societat romana.


La societat romana defenia, com la majoria de les societats antigues, la desigualtat i la esclavitud. Era una societat amb on la política, la guerra i les relacions socials tenien molta importància.

En l’època de monarquia romana, la societat es dividia, segons els privilegis legals i la riquesa, en patricis i plebeus. Els patricis eren aquells descendents dels fundadors de Roma i formaven la classe privilegiada. El pare de família era anomenat Pater familias i es dividien en gens (famílies fundadores de la ciutat de Roma). Per suposat ells eren els únics capaços de formar part de la vida política perquè es consideraven superiors a la resta de habitants de l’Imperi. Els plebeus eren homes lliures però amb drets limitats. Després de l’expulsió dels reis a l’Imperi Romà els plebeus lluitaren per a aconseguir la igualtat i els drets polítics que abans se’ls havien negat.

Amb la introducció de la república com a forma de govern a Roma, la societat estava diferenciada principalment en homes lliures, esclaus i la dona. Els homes lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini), aquestos últims podien residir a Roma però no tenien drets polítics. Els esclaus eren tractats com a coses, no com a essers humans i l’únic dret que tenien era el de triar un acompanyant d’esclavitud. Quan tenien la sort de recuperar la seua llibertat, eren anomenats lliberts i formaven part del proletarii (els que crien fills) que la resta de la població, massa pobres per pagar, per a servir a la guerra o per a posseir res . Encara que els lliberts tenien uns drets seguien depenent dels amos en tres aspectes: havien de servir-los quan fora necessari (obsequium), treballar per a ells uns dies acordats abans (opera) i els amos tenien un dret d’herència sobre el seu patrimoni (bona). La dona devia casar-se abans dels 20 anys i a partir de la república era la propietària de les aportacions que ella havia fet al matrimoni, estava sotmesa a son pare o al seu marit. Estudiaven en escoles diferents als homes però poc a poc va agafant força i fins i tot algunes comencen a participar en la política.

Els drets polítics dels romans són aquestos: Ius suffragii (dret al vot), ius honorum (dret a ocupar càrrecs públics), i ius provocationis ad populum (dret a la apel·lació a una sentència de mort). Els drets civils de tot ciutadà romà lliure són aquestos: Ius connubii (dret a contraure un matrimoni vàlid), ius commercii (dret a la propietat i al comerç) i ius actionis (dreta a fer valer els seus drets front a la llei).

El mos maiorum (la costum dels ancestres), eren les regles de la comunitat romana, les costums que feien d’un romà un cives. Aquesta era la major herència que un pare podia donar al seu fill, representava l’orgull de ser un ciutadà romà.


BIBLIOGRAFIA
http://www.santiagoapostol.net/latin/sociedad
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc335ca1.php
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc335ca8.php
http://es.wikipedia.org/wiki/Mos_maiorum

3.1- Els Pobles preromans a la Península Ibèrica: Ibers, Tartessos e Indoeuropeus (Celtes)-.





3.1- Els Pobles preromans a la Península Ibèrica: Ibers, Tartessos e Indoeuropeus (Celtes)-.
En els segles VII i III a.C, la península ibèrica estava repleta de nous pobles que vivíen en plena Edat de Ferro, uns exemples d´asto van ser els Tartessos, els Ibers i els celtes.

Tartessos

Tartessos es la cultura més antiga del primer mil.leni abans de Crist. El seus límits geográfics es situaven entre el sud de Portugal i la desembocadura del Ríu Segura.
Aquesta cultura va ser coneguda grácies a les fonts gregues i romanes, així com alguns descobriments arqueológics i testimonos escrits. Este poble va ser important a través de la seua economia agrària i mes endavant per la seua explotació de les mines. La cultura d´ aquest poble va començar a ser conegut cap als segles IX i VII abans de Crist, coincidint amb l´arribada dels fenicis i el seus canvis de metal per productes elaborats.
Aquests intercanvis van contribuir en el desenvolupament de la societat, i la modificació dels rituals funeraris

Ibers
Els Ibers es van estendre per tota l´area levantina, des de els Pirineus, hasta Cádis i desde el vall de l´Ebre hasta el vall del Guadalquivir.
Va ser una cultura amb influencia dels grecs i els carataginessos. Les seues característiques principals son que proceden dels pobles del Bronze: vivíen d´una economía agrícola i ganadera, aunque a voltes tenien comerç amb productes artesanals. Els seus poblats s´encontraven en llocs elevats, a voltes en colines o valls.
En l´ambit cultural, eren pobles que tenien llengua propia, (aun sense descifrar), rits religiosos i funeraris característics i en alguns determinats ciutats, una planificació urbana.

(Indoeuropeus)-Celtíbers
Els celtíbers son, en realitat, un conjunt de pobles que habitaven en les mesetes quant es produeix la conquista romana. Els seus orígens son desconeguts ja que no hi ha molts restes arqueológics.
Eren pobles de economía agrària pobre, pero poseíen una metal.lurgía de ferro molt avanzada i una artesania textil molt apreciada pels romans. Vivíen en poblats menuts pero molt forts i resistents i estaven dividits en grups aristocrátics.

Bibliografia
http://portales.educared.net/wikiEducared/index.php?title=Los_pueblos_prerromanos
http://es.wikipedia.org/wiki/Pueblos_prerromanos

4 La societat romana: Mos maiorum, patricis, plebeus, lliberts, esclaus



La poblacio romana esta formada per dos blocs humans: homes lliures i esclaus. Els homes lliures poden ser, o be ciutadans, o be extrangers( sels permeteix estar en roma pero no tenen drets politics). Les drets podien adquirir-se per naixement, per llei o concesio del estat roma o be de manera parcial(sols alguns drets) per soborn a les autoritats.
Les ciutadans es dividien en: patricis i plebeis. Les patricis eren aquells que descendien dels primers romans i que constituien l’aristocracia. Les plebeis formaben la majoria de la poblacio romana, y procedeixen sobre tot dels pobles sotmesos; ells estaven separats dels patricis per que careixien del document de descendencia romana. Pero, poc a poc van aconseguint l’igualtat de drets.
Patricis
Els patricis constituïen l’aristocràcia romana, un grup de famílies dotades d'un prestigi i d'uns privilegis hereditaris. El patriciat es degué formar durant la monarquia però va ser als primers temps de la república quan van aconseguir monopolitzar el poder polític.
Plebeus
Els plebeus eren tots els ciutadans romans que no eren patricis, és a dir la gran majoria. estva composta per petits i mtjans propietaris agrícoles, artesans i comerciants, però també per burgesos enriquits no pertanyents al patriciat. La plebs es degué configurar com a grup definit, amb una assemblea i uns magistrats propis durant el segle V a.C., després que el patriciat s'apropiés del poder polític.
Despres de grans lluites els plebeus aconseguiren ser equiparats en drets als lliberts, aixo va originar que es crearen un nous grups socials com:
Equites
Originàriament pertanyien a l'ordre eqüestre els ciutadans més rics que formaven la secció de cavalleria de l'exèrcit romà d’açi el nom de "cavallers", però a partir del segle II a.C., després que als senadors se'ls prohibeix tenir vaixells de comerç i recaptar impostos, un bon nombre d'equites es dedicaran als negocis, deixant de banda la política. Així, a part de l'explotació agrícola a la qual seguien vinculats molts, les seves activitats cobrien activitats molt lucratives com el comerç, la banca o la recaptació d'impostos per a l'estat
Patrons i clients
Molts ciutadans romans eren clients de ciutadans més importants, que eren els patrons. Normalment els patrons dels uns eren al seu torn clients d'altres homes més poderosos, en una complexa trama de relacions clientelars que abraçava tota la societat, des de Roma fins a les províncies. El patró donava protecció jurídica davant la justícia i suport econòmic a canvi de respecte i serveis.
BIBLIOGRAFIA:
www.santiagoapostol.net/latin/sociedad.html
html.rincondelvago.com/estructura-de-la-sociedad-romana.htm
es.wikipedia.org/wiki/Antigua_Roma


DAVID CANO DURÁ