dissabte, 24 de gener de 2009

2.3 La república romana (510 a. C – 27 a. C.). Institucions i funcionament.



Darrere de l’expulsió de l’últim rei, Tarquini el Superb, a l’any 510 a.C, Roma es constitueix en una República governada per una sèrie de magistrats, escollits anualment pels ciutadans romans, d’entre els notables que formen el Senat.

Amb la desaparició de la monarquia, el poder del Senat es fa més fort. El Senat està constituït per 300 senadors, representants de les famílies més riques, i no tenia funcions específiques. Els seus membres eren anomenats pels magistrats, amb caràcter vitalici (des de finals del segle IV aC. durant cinc anys).

El poder en la República era exercit pels magistrats. El magistrat tenia impérium, es a dir, poder públic. Les magistratures s’exercien durant un any, al final del qual se’ls podia demanar comptes. La més alta magistratura va ser el consolat. Va tenir el comandament polític i militar. En circumstàncies excepcionals podien ser substituïts per un dictador, amb poders plens, durant sis mesos.
També cal destacar que està l’assemblea popular o comitia. En les comitia es votaven lleis y magistrats, i als jutges dels tribunals. Aquest no vol dir que la república fora un regim democràtic, ni tan sols a la manera grega. L’assemblea popular era la que realment feia les lleis.
El dret romà serà una de les contribucions més destacades del legat de Roma a Occident. No obstant això, el Dret que arriba a Roma no es basa en aquest Codi, sinó en les recopilacions de Justiniano, en el segle IV: el Digesto o la Pandectas o compilació de la jurisprudència; el Codi o recopilació de les lleis, o constitucions imperials; les Institucions, que recopilen els principis elementals del Dret; i les Novel·les, que recopilen les lleis promulgades després de publicar les altres tres col·leccions. A més, estan les interpolacions, que són petites reformes o innovacions.
En estes condicions, Roma comença la construcció d’un imperi, conquerint la península itàlica, i entrant en guerra amb Cartago, en Hispània, i amb Grècia en el Pelopones.
Bibliografia:
http://www.hiru.com/es/historia/historia_00800.html
http://www.wikipedia.com

Per Cristina Pérez Vidal

2 comentaris:

Anònim ha dit...

1. d'arrere! = Darrere
2. El paràgraf més gran parla de Justinià, que es un emperador de l'Imperi Bizantí no del Romà (molts segles després).
3. "Sempre va haver-hi dos cònsols que donaven el nom l’any". Que vol dir això?
4. "La intervenció popular en la vida política va créixer". Acabes de dir que només les famílies més riques tenien càrrec, no es això una incongruència?
5. I la bibliografia?
6. Mira l'ordre: primer parles dels magistrats, després del dret, després de les conquestes, de nou tornes als magistrats i els càrrecs. Això es pot organitzar un poc més.
7. Hi ha massa copiar/pegar i es nota massa Cristina! Busca en el google "el poder del senado se robustece".

Salutacions vàries Cristina. Ànim per als canvis. Quant els hages fet, elimina el comentari.

Toni.

Anònim ha dit...

Cristina, ha millorat molt.

1. Canvia Darrere per "després"

2. Els punts i apart s'han de notar més. EStà tot com molt amuntonat. Igual deixant una línia en blanc després de cada punt i apart ho veiem tot més cómode...