dilluns, 19 de gener de 2009

2.8 La caiguda de l’imperi romà d’Occident sota els regnes germànics

L’imperi romà veia les seues fronteres amenaçades des del segle I, quan Roma era una ciutat sòlida i estable, però no van ser realment afectades fins que els pobles germànics es van mesclar amb els romans al segle II i l’imperi es dividí en dos.

Els pobles germànics, francs i alamanes, van començar a penetrar en territori romà fins al nord d’Àfrica, cosa que va fer que els romans es vegueren amb l’obligació d’enmurallar les ciutats. Fet que va causar que la vida quotidiana en aquests llocs empitjorara.

Però aquestes invasions no es van assentar completament en terra romana. Va rebre una gran importancia la infiltració pacífica dels barbars. Es van establir fent de criats, soldats de l’exercit, escolta personal de l’emperador…

Aquesta situació va fer que els pobles germànics acceptaren la cultura romana, la llengua (el llatí), la moneda i la religió cristiana que més tard adoptaren els romans amb l'Edicte de Tessalònica. Però els bàrbars també li donaren detalls a les costums romanes.

La crisi en l’imperi és molt gran i en el 330 Roma fa de Constantinoble la seua capital.

Els pobles germànics invaeixen Roma perque van tindre un gran creixement de la població, tenin molt adoptada la manera nómada de viurer i, sobretot, la gran presió del hunos.

Tenien una certa superiorita militar sobre Roma i les institucions polítiques romanes no estaven en el seu millor moment, fets que van propiciar l’invasió de l’imperi romà d’Occident.



Per Juan Carlos Bernabeu Mira


http://enciclopedia.us.es/index.php/Imperio_Romano
http://www.portalplanetasedna.com.ar/fin_roma.htm