dimarts, 13 de gener de 2009

3.4. Els grans monuments a la Península Ibérica


Hi han molts monuments romans a la península ibérica, però en destaquen uns pocs.
El primer l’aqüeducte de Segovia, construït a la segona mitad del segle I i a principis dels segle II, que transportava l’aigua del riu Fred a la ciutat de Segovia. L’aqüeducte comença proa del Palau de la Granja amb arcs senzills de mig punt que condueixen l’aigua fins una cisterna coneguda amb el nom del Caseró, on s’emmagatzenava l’aigua. I en arribar a la plaça de Díaz Sanz, comencen a formar-se dos monumentals files d’arcs superposats.
L’aqüeducte consta de 728 metres de longitud i de 28 metres i mig d’altura. Consta d’una doble arcaria: la inferior formada per 119 arcs de mig punt i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central del monument.
L’aigua corria per la part superior dels arcs, per mitjà d’un canal, fins la ciutat. La primera obra de reconstruccio la dugueren a terme els Reis Catòlics, quan reedificaren 36 arcs.
En l’actualitat, l’estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica, ha alarmat l’Estat, que ha tengut que protegir-lo mitjançant un minuciós procés de restauració.
Altra construcció destacable és el Teatre de Sagunt.
El teatre responia a la trilogía vitruviana, les regles escrites per Vitruvio que han marcat gran part de l’història de l’arquitectura: Firmitas (fermea), Utilitas (utilitat) i Venustas (bellea). Al igual que els altres teatres romans, està dividit en parts. La scena, que és l’escenari on representen les obres els actors, de 50 metres d’amplària; darrere de la scena, el fondo arquitectònic, que és com el fondo decoratiu actual; la orchestra, reservada a les autoritats, és un espai semicircular d’un diàmetre de més de 15 metres; i la cávea, que és l’espai destinat als assents del públic, d’uns 90 metres de diàmetre.
En la caiguda de l’Imperi Romà deixà de tindre ús, i començà a servir de pedrera.
Altre teatre a destacar és el de Mérida, construit a la ciutat romana d’Emerita Augusta, actual Mérida, als anys 15 i 16 a.C. El teatre ha sofrit varies remodelacions, la més important, a finals del segle I, a l’época de l’emperador Trajà, quan es va alçar l’actual façana, i un altra a l’época de Constante, entre els anys 330 i 340, introduint nous elements arquitectònics-decoratius, i construint una calçada que envolta el monument. Després, el teatre es cobrí de terra, quedant només visible la zona superior de la graderia (summa cavea).

http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_Romano_de_M%C3%A9rida
http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_Romano_de_Sagunto
http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/roma/sagunto_teatro.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Acueducto_de_Segovia
http://traianus.rediris.es/textos/segovia.htm


Gaspar Rico Sánchez

5 comentaris:

Anònim ha dit...

1. Conceptes com la trilogia vitruviana no estan explicats. Si ho poses es per a explicar-ho sinó sembla copiat i no entés.

2. El comentari es semblant a l'altre. Ben escrit (s'entén) i sense bibliografia té moltes paperetes per a que em pense que es copiat. Si agafes informació d'algun lloc has de dir d'on!!!

Salutacions

Anònim ha dit...

Noménam en la introducció els monuments dels quals vas a parlar. I separam els punts i apart per a que quede tot més clar. La resta està prou bé i comprensible.

Toni.

Anònim ha dit...

Ah, atenció a les faltes, bellea=bellesa, fermea=fermesa, proa=prop, construit=construït, assents=seients...

Anònim ha dit...

Feu moltes faltes, amb una pàgina web d'informació com aquesta això no hauria de passar,espero que ho tinguin am compte.

Anònim ha dit...

Corretgiu el text, que fa pena!!!!!!!!!