dilluns, 5 de gener de 2009

6.3 L’escultura romana

L’Art Romà s’inicia amb una connexió amb l’art Etrusc i el Grec. Es desenvolupa a partir del segle III aC i evoluciona fins al segle V dC. En l’escultura romana es clara la influència hel·lènica, sobretot en les escultures de caràcter religiós, i també la influència etrusca en el realisme del retrat.
S’observarà una evolució des del idealisme grec de la República i l’Alt Imperi fins a hieratisme i rigidesa del Baix Imperi.

Comencem amb l’Escultura Religiosa on podem trobar temes mitològics copiats de obres greges.

El Retrat es l’aportació romana més original. La seua característica principal es fidelitat en les trets i en els pentinats(en el retrat femení). Ací podem trobar dos períodes:





El Període Republicà on l’escultura es de gran realisme, amb els trets
facials molt accentuats on soles es representava el cap i el coll. Al Retrat Imperial es on comencen a aparèixer escultures de cos sencer.

En els retrats de l’Alt Imperi podem trobar imatges d’emperadors, cònsols, caps militars, deus amb el cos nu. A principis del segle I dC parlem d’un realisme idealitzat on les trets més ressaltats es dissimulen.

Als segles II i III s’acosten al barroquisme, el monyo s’esculpeix un més llarg i separat del cap, amb rissos més voluminosos, apareixen barbes, etc. I també comencen a gravar- se les pupiles.



A partir del segle IV, en el Baix Imperi, el retrat romà es caracteritza per la rigidesa i el hieratisme. Els retrats es deshumanitzen, es perd la preocupació de fer-los els més pròxims a la realitat, per tant l’escultura comença a considerar-se anticlàstica.

Per últim el Relleu romà on les seues principals característiques són les temes religiosos, el realisme i el caràcter narratiu en les de caràcter històric. El Relleu també te una evolució: passa de l’Estil Pictòric a l’Estil Cristal·lí.



Bibliografia:
http://almez.pntic.mec.es/~jmac0005/Bach_Arte/clasico/escultura_romana1.htm
http://www.arteguias.com/esculturaromana.htm

Per Maria Seva Bernabeu