diumenge, 11 de gener del 2009

4 La societat romana: Mos maiorum, patricis, plebeus, lliberts, esclaus



La poblacio romana esta formada per dos blocs humans: homes lliures i esclaus. Els homes lliures poden ser, o be ciutadans, o be extrangers( sels permeteix estar en roma pero no tenen drets politics). Les drets podien adquirir-se per naixement, per llei o concesio del estat roma o be de manera parcial(sols alguns drets) per soborn a les autoritats.
Les ciutadans es dividien en: patricis i plebeis. Les patricis eren aquells que descendien dels primers romans i que constituien l’aristocracia. Les plebeis formaben la majoria de la poblacio romana, y procedeixen sobre tot dels pobles sotmesos; ells estaven separats dels patricis per que careixien del document de descendencia romana. Pero, poc a poc van aconseguint l’igualtat de drets.
Patricis
Els patricis constituïen l’aristocràcia romana, un grup de famílies dotades d'un prestigi i d'uns privilegis hereditaris. El patriciat es degué formar durant la monarquia però va ser als primers temps de la república quan van aconseguir monopolitzar el poder polític.
Plebeus
Els plebeus eren tots els ciutadans romans que no eren patricis, és a dir la gran majoria. estva composta per petits i mtjans propietaris agrícoles, artesans i comerciants, però també per burgesos enriquits no pertanyents al patriciat. La plebs es degué configurar com a grup definit, amb una assemblea i uns magistrats propis durant el segle V a.C., després que el patriciat s'apropiés del poder polític.
Despres de grans lluites els plebeus aconseguiren ser equiparats en drets als lliberts, aixo va originar que es crearen un nous grups socials com:
Equites
Originàriament pertanyien a l'ordre eqüestre els ciutadans més rics que formaven la secció de cavalleria de l'exèrcit romà d’açi el nom de "cavallers", però a partir del segle II a.C., després que als senadors se'ls prohibeix tenir vaixells de comerç i recaptar impostos, un bon nombre d'equites es dedicaran als negocis, deixant de banda la política. Així, a part de l'explotació agrícola a la qual seguien vinculats molts, les seves activitats cobrien activitats molt lucratives com el comerç, la banca o la recaptació d'impostos per a l'estat
Patrons i clients
Molts ciutadans romans eren clients de ciutadans més importants, que eren els patrons. Normalment els patrons dels uns eren al seu torn clients d'altres homes més poderosos, en una complexa trama de relacions clientelars que abraçava tota la societat, des de Roma fins a les províncies. El patró donava protecció jurídica davant la justícia i suport econòmic a canvi de respecte i serveis.
BIBLIOGRAFIA:
www.santiagoapostol.net/latin/sociedad.html
html.rincondelvago.com/estructura-de-la-sociedad-romana.htm
es.wikipedia.org/wiki/Antigua_Roma


DAVID CANO DURÁ

1 comentari:

Anònim ha dit...

faltes d'ortografia i punts i apart que es noten!